En aquests dies que penso que hauria de dosificar l'amor en petites porcions, perquè ningú es senti enganyat,em sento avara, em sento cobdiciosa,em sento lladre.Llavors em dic que millor ho malgasto,que millor ho deixo córrer a raig,que millor ho donc tot, no sigui que al final de la meva vida, no tingui a qui deixar-lo i vingui el govern i s'ho quedi tot.
Sol succeir
7 comentaris:
Ostres! He arribat al teu bloc regirant enllaços d'altres contrades però no estic gens defraudat. M'ha agradat aquest text petitó, que a més té tota la raó del món.
Et poso als meus enllaços i et seguiré llegint si no et fa res.
Continua escribint així de bé.
Doe
En qüestions d'amor millor gastar-ho tot, sempre retorna cap a tu, al final, d'una manera o altra. I el que et guardes es eprd per sempre. Sí, sí, tens raó com si se'l quedés el govern
Si em parlèssis d'una altre cosa, et diria que fòssis una mica previsora i el donèssis de mica en mica, però parlant d'amor... I ara.. fes-lo esclatar i no guardis res per demà!!!!
;-)
Gaudeix i que tot sigui per tu!!
No et quedis tot l'amor per a tu, si tens ganes de donar-lo perquè, com dius, després et sents avara i això no val la pena. A més, el fet de donar amor sempre et deixa una satisfacció interior preciosa!! ;)
Somriures, maca!
Feia temps que no entrava a casa teva i , vet aquí, entro avui que estàs de rebaixes amoroses. Mal moment el meu...
(tornaré)
Si donar amor et fa gaudir, per què ser-ne avara?
Publica un comentari a l'entrada