M' entristeix de veritat...
mirar tanta soledat..
aquí ..alla
per tot arreu...
Uns mes ...altres sense saber...
quina epidèmia és aquesta?
Si jo pogués saber la cura...
si conegués el remei...
aquest xarop que calmés la set d'estimar..
Si jo tan sol sabés...
hi ha molta soletat a la vida, sense anar mes lluny a Barcelona capital hi ha molta gent sola enmig de la multitut
ResponEliminapetons
I tant que sí. I és tant difícil de dur, la soledat, i tan difícil de trencar! I jo sempre penso, quan veig tanta gent sola, sola de veritat... Si són tants per què no es poden acompanyar?
ResponEliminaNena crec que no te cura..
ResponEliminaLa soletat arriba i marxa quan vol...però també està a la nostra mà el deixar-la anar...ajudarla a marxar lluny...
ResponEliminaPetonets
Dificil ho poses !!! la soletat moltes vegades es en un mateix,no sempre depen dels altres aixi que dificilment hi haura un remei extern per curar-ho.
ResponEliminaPetons bonica..... boniques paraules.
Soledat que s'omple de paraules i companyia... I tot es converteix en els remeis esperats!
ResponEliminacreo, que la sanación a la soledad es muchas veces aprender a acompañarse a uno mismo, y estando agusto contigo jamás te sentirás sólo en ningún lugar, pero...quien sabe, igual me equivoco, yo he navegado muchas veces entre soledades y a veces aún he de lidiar con ellas...quien sabe donde estará la solución, un beso
ResponEliminaLa soletat no és dolenta en si mateixa, el que és terrible és sentir-se sol. I encara és més trist, quan la gent que es sent sola té companyia...
ResponEliminaBonica reflexió. Un petonet.
és un mal d'aquesta societat, que tendeix a aillar-nos, a recluir-nos dins les nostres closques
ResponEliminaMolts blocaires parlen de la solitud però... no deixes mai d'estimar, això fa companyia fins i tot quan estàs sol.
ResponEliminaDeu meu !!! ... un rellotge del barça !!! arrrgggg !!! ... ja m'ha agafat mal de panxa !!! ... salut
ResponEliminaRosa
ResponEliminael pitjor es sentir la soletat quant es envoltada de gent!!!!
petons
Pas a pas, la cosa queda més lluny, segon a segon, resulta més difícil tornar. I ens comença a agradar, i costa arribar on estavem i ens quedem, i no sabem el motiu, però morim allà sols, sense saber el dia que vam arribar ni el perque vam anar. Sols.
ResponEliminaJust saying thanks will not just be sufficient, for the fantasti c lucidity in your writing. I will instantly grab your rss feed to stay informed of any updates. Please comign site instagram viewer
ResponElimina