armonia

Tornar a començar

2009-10-28T11:35:00.000+01:00

Quan la desesperança t'envaeixi, quan la desesperació te turmenti, confia en la teva força interior, nodreix-te infinitament del teu amor.Ets aigua, no t'agites, ets sol, no t'apagues , ets cel, no t'ennuvolis , ets terra no t'seques.Pensa i confia en el poder infinit que hi ha dins teu ...Estima't a tu mateix i canvia la teva vida de manera miraculosa .Trenca les cadenes dels teus pensaments i posa't a volar amb les ales del cor. , Gaudeix, Viu...!se més Lliure!.se feliç!

PD: una salutació i un petonàs a tots els meus amics del bloc he estat treballant dur i he tingut alguna mala passada en la meva vida però ja esta tot solucionat espero poder escriure mes suvint i comentar-vos un a un un petó

Felicitats a la meva germana Montse

2009-04-27T14:16:00.007+02:00

Com flor de primavera,ets fràgil...

Mes perfumada que un ocàs d'estiu,de color de rosa.

Quan les muntanyes s'abracen jo et dono la meva mà com blanc colom que has arribat a casa,... angelet, ensenya'm a volar.

Entre les copes verdes de la vida, que es desfullen alt, però alt.

Viuen amb mi germana ensenyam el camí…

Entre els núvols confonen les nostres rialles i les llàgrimes es barregen amb la pluja

La teva cara...bonica cançó d'amor,la teva mirada fa poesia i tot el que escrigui no podrà mai descriure la teva alegria.

Perquè tèstomo molt i escric perquè no em deixis mai sola.

PD. FELICITATS PER A TOTES LES MONTSERRATS

perquè sempre esteu present

2009-04-14T17:22:00.003+02:00

Un milió de paraules no poden fer que torneu .Ho sé, perquè ho he intentat.

Tampoc un milió de lagrimas. Ho sé perquè he plorat fins a no poder més.

Mai dic adéu a ningú. Mai deixo que les persones més pròximes a mi se'n vagin. Les porto amb mi on vagi.

PLECS

2009-04-06T16:42:00.005+02:00

M'apropo a la finestra d'aquest pati interior en el que cada dia busco veus per dir-te alguna cosa que no recordo.

Sé que m'agrada besar els teus llavis fins i humits, que maneges recolzat sobre el coixí doblat i els llençols revolicats. Jo penso en anells de cel i miro a la finestra. Tu poses de nou cireres sobre la pell mentre portes les mans a la nuca .

És de dia i sona una cancion. Cada vegada que és així em ve de gust gemegar i ballar, però quedo quieta escoltant com respira la música sobre mi.

Potser només la sento jo. Igual que potser només jo veig les muntanyes cobertes de neu, sempre embolicades en aquest halo de núvols humides i altes, dibuixar-se darrere de la paret blanca a la qual es sembla el meu quart sord i mut.

Sento llavors que t'invoco, t'invoco encara estiguis al meu costat, enroscada en un lloc entre el meu pit i el meu sexe, com un batec o una respiració suau i pausada.

No tinc pressa. No tinc pressa perquè ja res m'espera, com si hagués renunciat a això quan vaig decidir viure en els teus braços i la teva música. Segueixo ficada al llit,escoltant, estimant i sentint la meva mà sobre els teus plecs. Tenia un pensament sobretot això, però no ho recordo. No sé si parlava d 'aquests matins de sol. No sé què et cantava al sentit. Per més que vulgui, amor, no ho recordo.

FELIÇ 15 ANIVERSARI

2009-03-30T18:32:00.006+02:00

Tinc en tu filla meva un cor d'or, en el teu somriure el millor record, en les teves abraçades la meva felicitat. Encara que el calendari em diu que avui t'he de dir el molt que et vull, espero que sàpigues que et vull tots els dies de l'any, molt més que no unes simples paraules puguin expressar.Que et vull moltissim que ets el millor que m'ha passat, no canviïs mai ets total

T'ESTIMOOOOOOOOOOOO

FELIÇ ANIVERSARI

PARADOXA

2009-03-11T11:34:00.005+01:00

És una paradoxa de l'amor el que sovint fem mal a les persones que més estimem...

estem contínuament corregint els seus errors,qüestionant les seves decisions, desafiant les seves presumpcions...

Amb freqüència posem el llistó més alt per a ells que per a nosaltres mateixos...

No hi ha res més equivocat que reclamar als qui estimem el que es millor de si mateix,mentre que nosaltres mai admetríem una corrent continua de crítiques negatives......

L'amor encén més focs dels quals l'odi extingeix...

FES COM EL SOL

2009-02-25T11:30:00.001+01:00

No t'aferris al passat ni als records tristes.

No reobris la ferida que ja esta curada.No tornis a viure els dolors i patiments antics.

El que va passar, va passar....

D'ara endavant, posa les teves forces a construir una vida nova,orientada cap a d'alt, i camina de front, sense mirar endarrere.

Fes com el sol que neix cada dia, sense pensar en la nit que va passar.

Anim, aixeca't! perquè la llum del sol està fora!

NO TINC PARAULES

2009-02-14T23:16:00.005+01:00

NO TINC PARAULES DES DE LA MEVA CASA UN GRAN PESAR I UNA FORTA ABRAÇADA ALS PARES DE MARTA DEL CASTILLO

VULL

2009-02-04T11:32:00.000+01:00

Vull ser en la teva vida alguna cosa més que un instant, alguna cosa més que una ombra i alguna cosa més que un afany, vull ser en tu mateix una empremta inesborrable i un record constant i una sola veritat.Palpitar en les teves resades amb temor d'abandonament. Ser en tot i per tot complement de tu. Una set infinita de carícies i petons, però no un costum d'estar prop de mi.Vull ser en la teva vida una pena d'absència, un dolor de distància i una eterna amistat. Alguna cosa més que una imatge que vencent camins, arriba, passa i se'n va. Ser el plor en els teus ulls i en els teus llavis el riure, ser el fi i el principi, la tenebra i la llum, la terra i el cel i la vida i la mort.SER EL MATEIX QUE EN LA MEVA VIDA HAS VINGUT A SER TU.

SENSE AMOR

2009-02-02T09:34:00.000+01:00

La intel·ligència sense amor, et fa pervers.

La justícia sense amor, et fa implacable.

La diplomàcia sense amor, et fa hipòcrita.

L'èxit sense amor, et fa arrogant.

La riquesa sense amor, et fa avar.

La docilitat sense amor, et fa servil.

La castedat sense amor, et fa orgullós.

La pobresa sense amor, et fa miserable.

La bellesa sense amor, et fa ridícul.

La veritat sense amor, et fa feridor.

L'autoritat sense amor, et fa tirà.

El treball sense amor, et fa esclau.

La senzillesa sense amor, et fa mediocre.

L'oració sense amor, et fa ser un farsant.

La llei sense amor, t'esclavitza.

La política sense amor, et fa egòlatra.

La fe sense amor, et fa fanàtic.

La vida sense amor, no té sentit.

Reflexions d'un lluç

2009-01-27T09:07:00.000+01:00

El fàcil... el fàcil és tocar-te, palpar-te, calmar el teu desig, la meva set de tu.

Això és el senzill.

El difícil és: estimar-nos sense cossos, estimar el teu ser, estimar-te per dins, pura i incondicionalment, això sí és una prova

.¿Alguna vegada algú et va estimar com ets, en tota la teva essència, sense exigir res a canvi?Sense demanar-te...

¿t'has preguntar de què parlen els peixos en el fons del mar?

Perquè sempre hi ha una sortida

2009-01-20T08:00:00.000+01:00

A vegades quan, el teu rebost esta ple de melancolia i desesperació, quan ja no creus en res, quan no saps per on camines, ni qui ets...

aquestes vegades, quan ni tan sols t'ho esperes; et quedes atònit amb el detall mes petit.

Aquest temps, quan igual, pujant la persiana de la teva habitació descobreixes un resplendent sol, que il·lumina amb una força brutal i majestuosa, tots els racons del seu voltant, fins i tot els que no arriba el sol.

Et quedes perplex pensant; en com és possible, quan ja, penjant d'un sol fil, veus aquesta llum en la teva carismàtica foscor i t'adones que aquesta brillantor; sempre ha estat aquí.

I mires fixament i amb convicció; la brillantor, la llum i sense saber perquè, , un somriure surt de la teva boca.

En un acte tan simple com pujar les persianes, descobreixes meravellat; el sol, la vida, les flors, els nens somrients, un gat, una amiga…

I suposo que sense ànsia per revelar aquest sol, sense saber encara que que hi ha alguna cosa que descobrir;

Cada dia aixequem les persianes

Senzillesa

2009-01-17T16:23:00.001+01:00

Perquè buscar coses tant complicades per expressar el que un sent?

En la senzillesa de les coses està el verdader plaer de la vida.

En els gestos senzills, en una mirada, en un somriure, en una mà que s'estén es transmeten

moltes més sensacions i sentiments que en els millors best sellers.

Camí

2009-01-12T10:00:00.000+01:00

A vegades planejem, pensem tant tot,esperem el millor moment,l'indicat,observem minuciosament al nostre voltant per donar el següent pas,escoltem cada so, cada paraula,perquè no se'ns escapi res,comparem, calculem, somiem, pensem, mirem,i tornem a esperar...

Parlem del temps, dies, setmanes, mesos, anys...de "seguretat" aquesta paraula tan important...

Però la realitat és que no importa quant planejem,quant esperem aquesta anhelada seguretat,aquest moment ideal,el temps segueix corrent,i el que pensem , planejem, somiem...

algunes vegades queda aquí...

altres es transforma...

una altra vegada la vida ens porta per camins que no havíem calculat...

que no havíem pensat, somiat...

L'AMOR

2009-01-08T14:08:00.002+01:00

L'amor és sofert,

és benigne;

l'amor no té enveja,

l'amor no és jactanciós,

no s'envaneix;

no fa res indegut

,no buca el que és seu,

no s'irrita,

no guarda rancor;

no es gaudeix de la injustia,

però si gaudeix de la veritat.

Tot ho pateix,

tot ho creu,

tot ho espera,

tot ho suporta.

L'amor mai deixa de ser...

La nena que hi ha dintre meu

2009-01-03T18:00:00.000+01:00

Sense donar-te compte, un dia deixes de ser la nena que solies ser, i segueixes aquí, parada enfront del mirall, amb la teva nina en braços, sense saber que fer.

Res és com ho vas imaginar, no pots entendre com funciona el món ja sense castells habitats per prínceps i princeses.

Voldries poder tornar en el temps anar cap enrere, però no hi ha manera, és implacable, no es deté, i el cos s'encarrega de fer-t'ho notar.

Arribarà el dia que notaràs com el teu cabell es pobla de cabells blancs i ràpidament es tenyeix de blanc; i les marques de la vida es tallaran en la teva pell, arruga per arruga, deixant la seva empremta.

Miraràs el mirall, dia rere dia, a vegades, buscant trobar la imatge d'aquella nena, i l'únic que quedarà d'ella són les restes d'algun gest gastat, l'ombra del que una vegada va ser, una ombra fantasma.

Un altre any

2008-12-27T08:00:00.000+01:00

Va acabant l'any,

un nou s'acosta

moments de celebracions per a uns

nostàlgies i tristeses per a altres

Dies d'introspecció, preguntes, balanços

Hora de col·locar en la balança les coses positives i les no tant positives

Moment de recordar quals van ser els nostres plans ,els nostres somnis,

metes i veure que va passar amb això

Una etapa s'acaba una altra està per començar

Endarrere queden els somnis que no van arribar

el que no va poder ser

els petits èxits

Endavant els que persisteixen els que insisteixen a quedar-se

els que ens ajuden a seguir endavant a seguir creient somiant i fan que les paraules fe i esperança siguin molt més que dues paraules

Acaba l'any i jo segueixo aquí

buscant la meva estrella...

feliç any nou

El meu particular arbre de nadal

2008-12-20T21:11:00.003+01:00

Jo vull en aquest Nadal poder armar un arbre dins del meu Cor i en ell penjar:
Els noms dels meus amics. Els que viuen lluny i els que viuen a prop.
Els antics i els més recents.
Els que veig tots els dies i els que rares vegades veig.
Els que sempre recordo i els que a vegades oblido.
Els de les hores difícils i els de les hores felices.
Els que sense voler vaig ferir i els que sense voler em van ferir.
Aquells que conec profundament i aquells que conec poc.
Els meus amics humils i els meus amics importants.
Els que em van ensenyar i els que potser una miqueta, van aprendre del mi.
Vull que aquest arbre tingui arrels profundes, perquè els noms dels meus amics mai s'acabin...

Bones festes a tots i un petonàs

silenci

2008-12-16T12:56:00.005+01:00

Aquesta és una imatge qualsevol d'un dels nostres dies

depèn com se la miri...

a vegades sembla no dir res...

altres ho revela tot...

El que falta...

el que amaga...

el que és...el que no...

a vegades les paraules no són suficients...

no expressen clarament el que la ment o l'ànima sent...

Llavors una imatge, una posa, un silenci, ho diu tot...

fins a allò que fa mal dir...

Estimada filla

2008-12-13T19:25:00.002+01:00

Hola marta, hola amor meu.

T'escric aquesta carta per explicar-te el fantàstic i meravellós que va ser poder portar-te al món.

Acabaves d'arribar i ja ho havies transformat tot.Has omplert el meu cor de noves sensacions.

Vull transmetre't l'enorme plaer de tenir-te amb nosaltres.Si va ser bonic veure't créixer dins meu durant nou mesos,no es pot comparar al sentir-te néixer, sentir el teu plor per primera vegada, abraçar-te, besar-te, veure la cara del para desencaixar-se, intentant conservar la seva serenitat i els seus nervis, però filla meva en aquest moment els sentiments es desborden, et poden, et dominen.Ja se que no és fàcil arribar a aquest món, però t'asseguro que tampoc ho va ser portar-te.

Ets el fruit d'un amor pur i sincer, el millor que ens a pogut passar.

Hem perdut llibertat i independència, però estem aprenent a estimar d'una forma diferent i desinteressada, però responsable i preocupada.

Un amor amb ulleres i desvels però ple de calor i tendresa.Un amor que espero duri tota la vida.

T'ESTIMO

Queda prohibit

2008-12-08T17:42:00.000+01:00

Queda prohibit plorar sense aprendre,aixecar-te un dia sense saber que fer,tenir por dels teus records.

Queda prohibit no somriure als problemes,no lluitar pel que vols,abandonar-lo tot per por,no convertir en realitat els teus somnis.

Queda prohibit no demostrar el teu amor,fer que algú pagui els teus deutes i l' humor dolent.

Queda prohibit deixar als teus amics,no intentar comprendre el que van viure junts,trucar-los sol quan els necessites.

Queda prohibit no ser tu davant la gent,fingir davant les persones que no t'importen,fer-te el graciós amb tal que et recordin,oblidar a tota la gent que et vol.

Queda prohibit no fer les coses per tu mateix,tenir por a la vida i als seus compromisos,no viure cada dia com si fos un ultimo sospir.

Queda prohibit no intentar comprendre a les persones,pensar que les seves vides valen però que la teva,no saber que cadascun té el seu camí i la seva dita.

Queda prohibit no crear la teva història,no tenir un moment per a la gent que et necessita,no comprendre el que la vida et dóna, i també el que et treu.

Queda prohibit no buscar la teva felicitat,no viure la teva vida amb una actitud positiva,no pensar que podem ser millors,no sentir que sense tu aquest món no seria igual.

Una dona

2008-12-02T11:00:00.000+01:00

Una dona exquisida no és aquella que més homes té ls seus peus, si no aquella que té un sol que la fa realment feliç.

Una dona bonica no és la més jove, ni la més flaca, ni la que te el cutis més fi o el cabell més cridaner, és aquella que amb tan sol un somriure i un bon consell pot alegrar-te lavida.

Una dona valuosa no és aquella que té més títols, ni més càrrecs acadèmics, és aquella que sacrifica el seu somni per fer feliços als altres.

Una dona exquisida no és la més ardent, sinó la que vibra al fer l'amor només amb l'home que estima.

Una dona interessant no és aquella que se sent afalagada per ser admirada per la seva bellesa i elegància, és aquella dona ferma de carácter que pot dir NO.

I un HOME........

UN HOME INTEL·LIGENT és aquell que valora a una dona així....

La dona va sortir de la costella de l'home, no dels peus per ser trepitjada, ni del cap per ser superior...

sinó del costat per ser igual, sota del braç per ser protegida, i al costat del cor per ser estimada...

Estimar-te

2008-11-27T19:30:00.001+01:00

Estimar-te com jo ho faria; sense límits, sense flaqueses, sense raó...

fonent el teu cos amb el meu, recorrent lentament cada porus de la teva pell, esquinçant aquest desig tan salvatge de tenir-te...

a poc a poc, molt lentament, fins a arribar a embogir...

Confonent l'amor amb el desig;

alimentant-me del teu alè, de la teva set;

devorant sense pudor el teu sexe des de la meva essència de dona...

Estimar-te així, d'aquesta manera;

perdent el control i el seny;

la raó i la mesura, lliurant la vida en cada petó, en cada xiuxiueig que crida, desesperadament, el teu nom, trencant un eco de gemecs que demanen clemència a uns ulls que, excitats, es claven -innocents, enamorats- en les teves pupil·les...

Estimar-te així; amb tendresa, amb innocència, amb la vida;

estimar-te així, com jo ho faria...

Moro de plaer

2008-11-23T18:00:00.002+01:00

Sento la teva respiració entretallada, en el meu sentit, el meu cos ple de plaer es mou d'un costat a un altre.

Embogida pel èxtasis que em produeix estar a prop teu, em moc, una i una altra vegada, el meu cos, els meus malucs es balancegen...

No puc para de fer-ho, sento el teu cos dins del meu, noto les teves carícies.

Fortament em demanes que segueixi, movent-me al són d'un ritme imparable que s'ha creat entre yu i jo, i jo boja per gaudir cada segon d'aquest immens anar i venir, segueixo incessantment, sense pressa.

Veig els teus ulls mirant-me des del mes profund buit, acariciant-me amb la teva mirada, i jo cada vegada mes... déu, moro; de tant goig.

Els teus braços em marquen el ritme que fa que els nostres cossos enllaçats es travessin en el seu orgasme existencial…

I s'uneixen en un únic i terrible gemec de plaer.

Silenci... respiració entretallada, mirades còmplices, asseguts davant l'infinit, recolzats en la incertesa; posats l'un en l'altre, morim de plaer, junts, en aquest nou i gratificant vincul que s'ha creat fortuïtament davant l'inesperat.

Perquè?

2008-11-17T09:20:00.000+01:00

M'agrades mes quan somrius.

Em pregunto perquè no somrius mes.

Em pregunto perquè no somriem mes.

Em pregunto també, perquè dediquem part de la nostra vida a realitzar coses que no desitgem.

Em pregunto perquè no som feliços.

Em pregunto perquè la humanitat resol els seus problemes a osties.

Em pregunto perquè passo tant de temps davant de la pantalla.

Em pregunto perquè ens matem uns a altres.

Em pregunto perquè no deixem que la vida flueixi, i segueixi el seu curs natural.

Em pregunto perquè discriminem, perquè rebutjem, perquè impedim…

Em pregunto perquè no obro el meu cor, i em deixo estimar.

Em pregunto perquè és tan difícil viure en pau.

Em pregunto perquè no mirem mes sovint al sol, a les flors, als nens, als ocells….

Em pregunto perquè som tan diferents sent tan iguals, o som tan iguals sent tan diferents.

Em pregunto perquè és tan difícil entendre'ns.

Em pregunto perquè pregunto tants perquè's.

Em pregunto tantes coses, i no tinc resposta per a cap.

Però noto com ja no necessito saber les respostes.

Suposo doncs, sense arribar a creurau; que tot es resoldrà al seu degut temps.

Temps al temps amics, i no mes perquè's.

senzillesa

2008-11-12T13:31:00.004+01:00

La infantesa …

una de les etapes de menor preocupació i no dic d'absoluta despreocupació …

és mentida això que els nens són criatures completament feliços, lliures de preocupacions …

el que si és cert és que veuen la vida amb major innocència.

Els jocs són el millor d'aquesta etapa, recordo que el meu major plaer era passar-me hores i hores jugant amb les mevas ninas, era molt difícil que algú m'apartés de l'esmentada activitat, la resta del món deixava d'existir per a mi …

o anar al parc a jugar també era d'allò més divertit …

definitivament en la infantesa la nostra capacitat de gaudir de les coses senzilles és enorme …

però això no vol dir que al créixer es perdi la manera de gaudir d'allò més simple(almenys en el meu cas).

Em sento molt afortunada de no haver perdut la meva capacitat de gaudir amb la senzillesa, m'encanta contemplar l'oceà, un parc de frondosos arbres, el carrer, el transitar de les persones.

Felicitat?

2008-11-05T09:00:00.000+01:00

La nostra meta moral, és la "felicitat”, i començo la sessió amb aquesta frase.

Felicitat, diuen alguns, que és obtenir el que desitges.

L'ésser humà contínuament desitja milers de coses i al poc, torna a desitjar unes noves, penso. Altres diuen que és conformar-te amb el que desitges;

i jo crec que som massa inconformistes, escolto també que és aprendre a conformar-te.

Em poso en dubte, arribats a aquests termes segueixo indagant;

alguns deixen anar que la felicitat és saber veure les coses petites de la vida. Aquestes coses petites a les quals justament no donem cap atenció, sóc conscient d'això.

Em poso amb temes morals: l'ésser humà únic animal moral, actua segons pensa; pensa en la felicitat i actua, sol i exclusivament per aconseguir-la.

No m'atreveixo a negar-lo, es que és la nostra meta moral, inconscientment o no, però es el que hi ha.

Tot això per que? Per ser feliços, diuen.

No em conformo, no se que és la felicitat, ni necessito una definició;

sol sé que sóc feliç.

Sempre ens quedarà alguna cosa

2008-11-01T10:29:00.000+01:00

Sempre ens quedarà la flor seca que es resisteix a marcir, l'ocell que no s'allunya d'aquest arbre que va transitar durant anys, els records d'una vida que no tens, la nena que va comprar cada diumenge una llaminadura a la botiga de la cantonada, el xiuxiueig del vent, el silenci a altes hores del mati en un dia de treball, el suroll de les portes de casa meva, la imaginació que ningú em podrà robar, el gat que tots els matins demana el seu menjar, els fanals reflectides en el port que visito, la gent que mira sorpresa, els altells dels edificis, les mil i una tendes on malgastar, el somriure dels meus cercles pròxims, el nom escrit en la tomba de qualsevol persona, les mirades fisgonas dels meus veïns, les paraules que broten dels meus dits, el sol que sufoca, les lagrimas d'un dia gris, els talons de vertigen de totes aquestes sabates, les moltes cançons d'autors desconeguts que taral·lejar, les llavors d 'arbres que se't queden enganxats en el pèl, els restaurants vegetarians, la roba de carnavals, la fantasia desmesurada, les roses enganxades amb xinxetes en la paret, la il·lusió, les professores que et manen repetir el mateix treball cinc vegades, el fred d'una nit de novembre, els vells que et demanen ser el seu model per 2 euros, el passar-se dues hores parlant amb qualsevol per telèfon, el soroll d'una ampolla tirada al va buidar, les estrelles en un cel estrellat, un helicòpter que passeja als seus turistes...

Maquillatge

2008-10-20T11:30:00.001+02:00

Freda està l'habitació i, poc a poc , l'aire frega la pell despullada on couen les teves ferides... Roden en silenci les llàgrimes que, espantades, van aprendre a callar cada insult, cada humiliació, cada cop que et manté esclava en una presó de gelosia...

Arraulida entre les restes d'un amor, entre les engrunes d' un somni...

Sola, perduda, sense ànima...

Cosint aquelles ferides que el maquillatge no sap tapar i sumant noves cicatrius en el teu cor... Supliquen els teus tèrbols ulls despertar d'aquest malson, escoltar una estúpida disculpa, una nova promesa sense valor que puguin excusar els teus llavis;

mentre els crits de l'altre costat de la porta no aconsegueixen despertar-te d'aquest mal somni .....

Por, dolor, ferides...

De sobte

2008-10-13T08:00:00.000+02:00

...De sobte un somriure, un gest, una carícia, que faci baixar la meva mirada avergonyida,

coqueta, cap al terra emmoquetat de qualsevol bar...

Una cançó de fons, potser la nostra cançó Ballem? .

Ningú ens mira......

De sobte una paraula, un petó, una mirada que sàpiga despullar, juganera, el meu cor...

Una cançó de fons, ningú l'escolta...

Balla, avui només som dos...

Petonassos

2008-10-09T08:00:00.001+02:00

Tinc guardats un grapat de petons en el fons de la meva ànima que volen sortir...

No són només petons, són petonassos, són més que grans, són enormes...

petonassos del carrer, doncs s'entesten a sortir amb cada comentari, cada privat, amb cada "et vull", amb cada sentiment...

petonassos revolucionaris, doncs estan en vaga per no deixar-los fer el que realment desitgen;

petonassos inconformistes, doncs no es conformen amb ser simplement escrits;

petonassos incrèduls, doncs no em creuen quan els dic que algun dia compliran el seu comès;

petonassos reproductors, doncs afloren a cada instant;

petonassos somiadors, ingenus, lluitadors, tendres, còmplices, sincers, lleials...

Mai vaig saber callar un petó i ara aquests els guardo en silenci...

Quan estiguis sol, trist, desolat, desesperat, emocionat, alegre, feliç...

Quan et sentis viu, recorda que en algun racó del món hi ha un petonàs en vaga somiant amb parar en la teva galta...

Present soledat

2008-10-06T10:00:00.001+02:00

M' entristeix de veritat...

mirar tanta soledat..

aquí ..alla

per tot arreu...

Uns mes ...altres sense saber...

quina epidèmia és aquesta?

Si jo pogués saber la cura...

si conegués el remei...

aquest xarop que calmés la set d'estimar..

Si jo tan sol sabés...

BON PROFIT

2008-09-29T08:00:00.000+02:00

Diu un sondeig que un de cada cinc espanyols utilitza aliments per "amanir" les seves relacions sexuals.
Es pot fer srvir cava, va ve, la xocolata,el plàtan, nata...
perquè així s'aconsegueix avivar les passions (això tambe m'ho diu sempre el meu marit, que intenta convèncem de com és de bo experimentar).
Ell diu que cal deixar-se de ñoñerías, obrir la nevera, amarar-se de coses desitjables i menjar-se l'un a l'altre.

Nosaltres

2008-09-26T08:30:00.000+02:00

Nosaltres, els que sabem que les aigües d'un riu no s'aturen,

que el sol surt sempre per l'orient,

que el dia té vint-i-quatre hores,

que si no respires et mors,

que la pluja mulla al caure,

que el temps no s'atura,

que el cel és d'un blau claret,

que la vida és sol una,

que tenim passatge sol d'anada,

nosaltres; sol nosaltres, sabem també,

que som el millor, que tenim.

14 coses que em fan feliç

2008-09-24T08:00:00.002+02:00

Encara que jo no sóc molt donada a seguir les cadenes, em passa un meme la Carme que no puc rebutjar.

He de dir-vos 14 coses que em fan feliç.

Ni una més, ni una menys.Em costara seleccionar 14, per això he decidit contestar sense pensar-ho massa. Segur que algunes de les coses que dic no són rellevants, i segur també que em deixaré algunes importants fora.

Aquí van:

1. La platja: encara que no ho faig molt sovint, m'encanta anar-me'n a la calor de platja, a veure la majestuositat del mar, tota la màgia i la mística que ell tanca i la bellesa de la nit reflectida a l'aigua.

2. Sentir música: que bo que és posar-li el volum ben i sortir d'aquest planeta per una estona.

3. Els meus amics: estar una bona estona amb ells em fa feliç, sigui en un bar, a casa d'algun de nosaltres, el cinema, on sigui gaudeixo molt estar amb tots ells.

4. Un petó: que bó un bon petó. La passió i el sentiment que es pot posar en un petó bén pegat és el màxim.

5.Dormir: no hi ha res com pegar-se una bona adormida. Quina delícia pegar-se una bona migdiada en aquestes tardes plujoses.

6.Somiar: adormida o desperta. Anar-me'n una estona al meu món de fantasia per perdre'm del món real per uns segons em fa massa feliç. . Encara que somii una mica rara em fa sentir molt feliç tenir molta imaginació per pensar qualsevol cosa en qualsevol moment.

7. Bon sexe: a qui no fa feliç això? Això és una cosa que fa feliç a qualsevol. La passió, la respiració, l'espontaneïtat del moment. Tot el que passa en un bon estona sexual em fa massa feliç.

8.Em fa feliç quedar-me adormida per les nits mentre llegeixo un llibre i sentir com se'm van caient les parpelles.Sobretot,

9.em fa feliç haver de pensar 14 coses que em fan feliç i adonar-me que hi ha moltes més coses que em fan feliç que no em dóna temps a nomenar.

10.Em fa feliç no tenir massa coses de les quals penedir-me si miro endarrere.

11.Tenir a tota la meva família junta .

12.Gaudir d'un gelat de xocolata amb nata a la terrassa de casa meva .

13.Celebrar algun aniversari d'un familiar ja de certa edat. Senyal que podem veure'ns un any més.

14.Compartir opinions i impressions en el meu blog o en el d'aquells als qui he conegut per aquest mitjà (Gràcies per la vostra amistat).

Bé, ja he esplicat les 14 coses que crec em solen fer més feliç, procurant haver estat lo més sincera possible

.I ara Si l'Eli la lluna i la Marta ho volen fer, estan cordialment convidades.

feliç dia de la Mercè.

Una miqueta d'amor

2008-09-22T08:00:00.001+02:00

En aquests dies que penso que hauria de dosificar l'amor en petites porcions, perquè ningú es senti enganyat,em sento avara, em sento cobdiciosa,em sento lladre.Llavors em dic que millor ho malgasto,que millor ho deixo córrer a raig,que millor ho donc tot, no sigui que al final de la meva vida, no tingui a qui deixar-lo i vingui el govern i s'ho quedi tot.

Sol succeir

Tot pot millorar

2008-09-18T09:00:00.001+02:00

Els dies no són iguals per a tot el món.

Hi ha uns plens de llum,altres foscos o d'un gris melancòlic.

Altres tenen un toc de pintura una mica clara.

Hi ha uns alegres,altres plens de problemes, penes, complicacions, angoixes econòmiques, (molt freqüents aquests, gairebé per a tots).

Hi ha també, dies que res ens importa, sol asseure'ns a prendre el sol, llegir un bon llibre, escoltar una música deliciosa i descansar.

Avui se que alguns de vosaltres no esteu bé i per això vull escriure, per dir-vos que encara que el mar a vegades estigui esvalotat, deixarà tresors en les seves ribes.

Anim a tots els qui en aquest moment estiguin passant, per durs moments .

Estem a prop ,tots junts, sentint la caloreta que aquesta xarxa ens regala a tots.

ANIM, LA VIDA ÉS CURTA.

Em sento be

2008-09-16T10:59:00.005+02:00

Així em sento com un llibre ple de tantes fulles per recórrer, per lletrejar .

així és també com he de contemplar cadascun d'aquests plecs teus,que miro amb els meus ulls a través de les hores que passo amb tu.

Estic en aquestes etapes increïbles,en les úniques i commovedores,en aquelles on puc enfocar-me.

sóc cos . sóc ment

Ja estic de tornada

2008-09-11T18:14:00.005+02:00

El meu lloc de vacances MALLORCA

Hola a tots de nou.

En primer lloc agrair tots els comentaris que he rebut durant l'estiu.

Llàstima que el meu accés a internet durant el mes d'Agost ha estat molt, però que molt limitat, per la qual cosa ni tan sols he pogut contestar als correus i mantenir al dia el bloc.

Les vacances s'han acabat i en aquests primers dies de setembre espero reprendre l'activitat i durant aquesta setmana començar a publicar i actualitzar . Arribo amb moltes ganes i durant aquesta setmana em posaré ràpidament al dia.

Sincerament, gràcies a tots pels vostres correus i comentaris de suport.

Ja sóc aquí, només estava descansant amb la família.

Ja estic de tornada!.

Una salutació

JA FA UN ANY

2008-08-06T13:44:00.004+02:00

¡¡Avui ARMONIA compleix el seu primer any de vida!!
M'enrecordo que quan vaig començar aquest bloc em preguntava quant anava a durar, si arribaria al mes, i quan vaig arribar als 30 dies si arribaria a l'any. I aquí estic, 12 mesos després pensant en tot el que he après , totel que he crescut i el que em queda per.......
Gràcies a tota la gent maca que em va ajudar amb aquest espai, als qui m'inspiren, als qui em critiquen i m'afalaguen, i obvi a vosaltres que em llegiu.
Com celebració,os convido a tots els bloggers que agafeu un trosset de pastís i escrigueu en aquest humil espai.
Tots sou excel·lentes persones , en diferents aspectes, molt importants per mi. A tots vosaltres us agraeixo moltíssim aquesta bona ona.
Mil Gràcies i bones vacances me'n vaig fins a mitjan setembre.
Un petonàs

S'ha complert un cicle

2008-08-01T09:00:00.002+02:00

Existeixen epocas de les nostres vides que els combats es prolonguen mes allà del necessari... Fins i tot a extenuar les forces i disminuir l'entusiasme..

En aquests moments...AVUI...ARA ...és quan... Val la pena tenir en compte ...que una guerra prolongada acaba per destruir gairebé tot...

No obstant això...i apesar de tots els pesars... Res pot ser millor que una treva abans que nostra energia quedi tan desgastada que ja no aconseguim recuperar-la...

És per això que vull cridar-li avui a la vida...

"preserverare amb tota la meva voluntat i esperare l'ocasió mes favorable...per tornar a lluitar" I prometo que...

Aconseguire allò que desitjo amb tot el meu cor.

Cor tonto

2008-07-28T08:00:00.001+02:00

Vull que en dies com avui...

vinguis..em prenguis en els teus braços..

I omplis cadascun dels espais del meu sentir..

Vull que marquis els meus costats..

Que em facis oblidar..totes les penes..

Que abracis tots els meus solcs...i li diguis na..nay als meus sospirs..

Vull aferrar-me amb cobdícia..I aprendre amb les meves mans..

Que no estranyi la teva veu...aquest registre melodiós...que calma..

Vull que li parlis al meu atabalat cor...

Urgent

2008-07-25T09:00:00.001+02:00

Tinc ganes d'escapar-me dels problemes..

Treball.....

de tot el molest i ordinari per somiar els meus somnis...

Amb optimisme i treure tot lodolent que hi ha dintre meu...

Animar-me fins no puder mes ...

Arribar a un estat inspirat i dir-te...

Aquí estic..

sóc tota teva

Estic cabrejada

2008-07-22T09:00:00.000+02:00

Com m'agradaria que les coses bones seguissin sorprenent....emocionant .

Em fa mal veure que cada dia la gent vol menjar sol escombraries..morbo..tanta cosa falsa a tot arreu..

Hi ha tanta especulació i sensacionalisme...

que em preocupa el que envolta als meus fills..

pero no puc criar-los al marge i en un cub de vidre...

Una "pudredumbre" no deuria commoure mes que una carícia a qui la necessita...

Una atabalada manera de demanar atenció tampoc..

Tindria que ser mes important una abraçada ben sentida...

Les desgràcies no són (crec) per propagar-les com xafarderia de fam...

Sinó per aixoplugar en ajuda solidària en expresió activa..

No obstant això, quina ràbia comprovar que a la gent li agrada tant el drama i el escàndol...

sol per omplir els seus buits...

L'atzar

2008-07-19T20:08:00.000+02:00

És capritxós l'atzar...

No et vaig buscar...

ni tu em vas venir a buscar..

Estaves on tènies que estar...

i jo sol vaig passar sense voler ...

I tu em vas veure passar ...

Va ser sense voler...

NO OBSTANT AIXÒ ALLÀ

es va detenir l'aiguat fins que tu em vas mirar ...

Va ser sense voler...

Com un nen

2008-07-13T08:06:00.001+02:00

M'agradaria ser com ell per un sol dia ..

Gaudir dels sentits simples i bells perquè si...

Fer-li oïdes sordes al meu ego..

Riure per gust..de tota la meva estupidesa...

En diverses riallades franques..honestes i fortes..

Menjar cosetes bones...

i que em mimin molt...molt

Quina dolça meravella!

PD:PREMIS!!!!!!

¡¡Que malament m'esteu acostumant!!, jajajajajaj

Ara ha estat la meva estimada amiga Maria Jesus que m'ha concedit dos preciosos Premis ,el premi al blog Ácido i el premi a la ternura.

Gràcies guapa,ara ja se que si va valer la pena el dia que vaig començar a escriure el bloc,encara que jo no volia ,va ser la meva amiga Rosa la que sempre m'animava a fer-ho,fins que un dia li vaig fer cas,i aquí segueixo dóna-li a les tecles i aturmentant-vos amb les meves coses..Sempre em sorprenc quan em diuen que m'atorguen tal o qual premi,doncs mai ni en els meus millors somnis vaig poder imaginar ni tan sols que hagués gent que llegís les entrades,exceptuant als meus amics i coneguts,i no perquè ho mereixés si no per amistat i quedar bé, ja sabeu...

Moltes gràcies DOLÇA!!!!!!!!

El creador del Premi “Bloc Àcid” estableix que “Aquest premi té la característica de ser lliurat a aquells blocs que el seu estil es fonamenta que els seus post són en la seva majoria l'opinió i el criteri particular dels seus administradors, i per descomptat, que es destaqui l'assertivitat, coherència, fluïdesa, creativitat i acidesa en les seves opinions. Una de les regles del premi és lliurar l'esmentat reconeixement a altres bloc que compleixin les característiques esmentades.Per tant, jo lliuro els Premis “Bloc Àcid”i bloc a la Tendresa a:

Arteypico
boira
carme fortià
carme.r
clint
Deja-vie
estripanits
jo mateix
jo mateixa
la veïna del pis de sota
lluna
M.Teresa
marina
martona
mossèn
nuestras vidas
núr
palito
patry
Recomenzar
shadow
striper
txell
Té la mà Maria
zel

Cors tovets

2008-07-09T09:00:00.000+02:00

Ningú és suficientment dur

rigid i inflexible...

per ser immune a l'amor de l'altre.

Ni prou racional per permetre-ho.

Aspiro que tot acabi COM SEMPRE partin de...

Les fronteres.

Les barreres.

Els mites..

Les pors..

Els dubtes.

Els deutes.

Els comiats..

Les desconfiances.

Eels orgulls.

Els limitis..

ÉS L'AMOR...

EL QUE FA QUE UN EVOLUCIONI I SENTI LA VIDA..

En la seva pell

2008-07-07T13:00:00.000+02:00

Ficar-me a la pell d'un home, sentir-me en el seu cos masculí, assaborir per un instant les seves sensacions, les seves emocions, introduir-me en els seus pensaments, en els seus somnis, en els seus desitjos, conèixer el que els irrita, el que els provoca, les seves preocupacions, els seus gustos, les seves aficions, que parlen els homes entre homes…

Homes en alguns casos freds, calculadors i no obstant això tots ells de cor calent, ardent… Volgués conèixer l'origen de les seves pors, dels seus temors i també els seus complexos. M'agradaria descobrir des de dins l'origen de la seva bondat, de la seva noblesa…

M'agradaria conèixer-los una miqueta més.

UNA ABRAÇADA

La meva amiga Maria Teresa m'ha regalat una abraçada que recullo amb moltíssim afecte i que jo li torno a ellla i a tots vosaltres perquè.....

Una abraçada, un somriure... petites grans coses que ens poden omplir la vida de felicitat

Arteypico
boira
carme fortià
carme.r
clint
Deja-vie
estripanits
jo mateix
jo mateixa
la veïna del pis de sota
lluna
M.Teresa
Maria Jesus
marina
martona
mossèn
nuestras vidas
núr
palito
patry
Recomenzar
shadow
striper
txell
Té la mà Maria
zel

VEURE-LA ADORMIDA

2008-07-04T09:00:00.000+02:00

Veure-la dormir és...

Caure en la contemplació que regala la força per navegar contra la corrent...

Amb aquesta briseta melodiosa de la seva respiració..

veure els seus ullets dóna tanta pau...

Veure-la així adormida és guanyar i ser triomfadora sempre..

A prop la contemplo ficada en aquesta màgia superior...

D'amor suau gairebé devot de ser mare...

Per això xiuxiueigo una cancioó a déu agraint la meravella tan excluisiva..

No em canso...

la miro ....

La gaudeixo intentant entrar en el seu cor..

És la mes bonica visió...

Que una mare pot imaginar...

Genuí

2008-06-30T12:22:00.001+02:00

La mentida ens destenyeix..

I també repetir mecanicamente els pensaments..

O la conducta d'altres..

fins que ens torna artificials..

És per això que la imitacio és estúpida..

Fa perdre els mes bonics colors propis de l'ànima..

Al final tot allò que realment és genuí ens ve...

Fins i tot des d'aquells .dels primers fangs..d'aquestes primeres aigües..

Perquè el que és verdaderament pur sempre es porta des de les arrels..

voldria no destenyir ni tornar-me llevat..

Encara que a vegades vegi colors destenyts i altres terres...

Vull seguir mirant aquest blau cel immens...

Amb un petó

2008-06-25T17:17:00.001+02:00

Que meravellós és estar adormida, i sentir que res afecta la teva vida, tot és calma, tot és amor. No preocupar-se del dia ni de les hores.

T'encamines en un món nou que res mou,res més que la teva pròpia ànima.

De cop vaig sentir una suau carícia i sense saber que era verdadera, em vaig acomodar una mica més.

La teva veu la vaig sentir serena i darrere de reconèixer-te vaig veure que portaves una safata amb un berenar matiner .

El teu petó em va portar de tornada amb un gran somriure, al sentir les meves galtes tocades per la teva suau carícia.

Vaig adorar aquest senzill despertar i per això vull marcarlo en aquest dia, com alguna cosa especial alguna cosa tan senzilla i bonica, com un dolç petó per despertar a un nou dia.

I els anys passen

2008-06-22T09:00:00.002+02:00

És una dura realitat, els anys passen, però ens han de servir per afrontar noves experiències, per seguir mirant amb optimisme cap al futur, han d'augmentar les nostres ganes de viure.

Crec que som com el vi, que guanyem amb els anys en molts aspectes de la nostra vida. Experimentem un creixement personal;

aprenem a gaudir una miqueta més aquelles petites coses que abans a penes només ens passaven desapercebudes i això és important.

UN ALTRE PREMI " premi pedraforca"

Toca escriure per diros que he rebut un premi de part del meu amic striper, moltes gràcies per recordar-te de mi .Elpremi es otorgat als blogs escrits en catala i ara he d'elegir tres blocs per donar-los el premi. La veritat que em resulta molt difícil elegir a uns quants però intentaré ser sincera i donar-l'hi als blocs que habitualment més visito i que no han rebut aquest premi.
Tots ho mereixeu pero han de ser tres .
MARIA TERESA
Zel
mossen

Tambe he rebut un altre premi de part de la meva amiga Maria Jesus "Amigas unidas para siempre"gracies guapa espero que sigui realment per sempre ets un encant i jo li passo a:

Arteypico
boira
carme fortià
carme.r
Deja-vie
jo mateixa
la veïna del pis de sota
lluna
M.Teresa
marina
martona
nuestras vidas
núr
palito
patry
shadow
txell
zel

Així hauria de ser

2008-06-17T09:52:00.004+02:00

Enamorar-se, començar a sentir aquest pessigolleig al cos, i tenir la necessitat d'anar sentint en la pròpia pell les sensacions que aquest sentiment genera.

Trobar la persona adequada és la cosa més difícil, una persona que participi amb tu d'aquest plaer, difícil sí, perquè aquesta trobada no pot ser obligada, ha de ser desitjada i estimada pels dos, no deu convertir-se en necessitat, ha de ser alguna cosa que com l'aigua del riu que neix en les muntanyes i flueix fins a morir en el mar,que neixi del cor, que faci bullir passions i sentiments comuns i flueixi per les venes fins a morir en l'altre.

Somnis

2008-06-14T16:04:00.001+02:00

Quan s'esvaeix un somni, un altre nou neix per ocupar el seu lloc i créixer amb la mateixa il·lusió que depositamos en l'anterior per atrapar-lo.

La vida és un somni i en aquest somni ens embarquem cada dia a la recerca de la realitat del que volem, necessitem, desitjem...

XOCOLATA

2008-06-10T11:24:00.003+02:00

Les emocions avegades s'assemblen a la xocolata..

Entren llisquen en la humitat de la boca..

i et deixen un mos que treu un somriure...

M'agrada emocionar-me de veritat...

Abandonar-me al gust immens...

i comprovar que la vida és dolça..Molt dolça quan la gaudeixo ...així...

VULL XOCOLATA ENXOCOLATAT JA!

Contradiccions

2008-06-07T10:52:00.000+02:00

Tot el món es contradiu, ningú va néixer pensant el mateix i si no és així… que trist... que trist ser tan tancat per no poder canviar d'opinió.

Que trist no obrir la ment a situacions noves, o veure-les d'una altra perspectiva.

Pot ser que siguem fidels als nostres ideals, però tard o d'hora patirem en la nostra vida una petita o gran contradicció. I no crec que ella, ens faci més febles, sol ens fa més humans que al fi al cap això és el que som o no? no? no!!!!???

Estimar

2008-06-03T10:48:00.000+02:00

És voler de veritat;

és aconseguir que sobrin les paraules per expressar aquest sentiment a l'altra persona,

és fer que els fets es converteixin en demostracions d'amor,

que responguin per si sols; és no negar el que és sincer i verdader

el que sorgeix i flueix sense més.

És aquest sentiment tan pur que ja no admet negar qualsevol evidència a la persona que ho rep perquè no es veu se sent.

Hola soc jo

2008-05-26T13:00:00.000+02:00

Soc el dit gras del teu peu; sí, el mateix; aquest baixet, grasset i calb que t'està saludant des del teu peu, no em veus?. Sóc aquí a sota.
El mateix que intenteu embotir en aquests vestits de punta que ara tant es porten i al qual molts volguéssiu tallar la cap en el vostre intent desesperat d'introduir-me aqui.
El mateix que decoreu amb cridaners colors a l'estiu amb els quals a vegades em feu sentir ridícul.
Aquest dit al qual oculteu la mirada perquè dieu que sóc lleig; el mateix que es porta les coques en els balls. Ai! m'has trepitjat. A tu no t'han trepitjat, m'han trepitjat a mi.
Aquest dit inoportú que us porteu per davant amb les taules quan aneu descalços, encara que aquí he de compadecerme del petitet, que per ser més feble sempre es porta la pitjor part.
Doncs fins aquí he arribat, que sapigueu que puc arribar a ser el vostre pitjor malson…i sinó, quin em dieu si m'encarno, o crido al meu cosí? No el de zumosol, sinó al Juanet, eh? Que fastigueja.
Doncs ja em coneixeu una miqueta més així que a partir d'ara haver si teniu una miqueta de compassió de mi i em doneu uns mimitos (agueta amb sal, em porteu al podòleg a posar-me guapo...) i aquestes cosetes.

M'AGRADA

2008-05-26T08:28:00.002+02:00

M'agraden les lletres...escrites..

mirar-les o sentir-les...murmurades..

M'agrada el so dels fonemes en la veu...Per això adoro llegir...lletrejar..descodificar ..desxifrar...

És un ànsia neta..transparent...

M'agrada l'olor d'un llibre vell amb història ...amb palmes escrites en les seves pagines...

M'agrada saber que estan ahi..esperant per mi...

En una nit de soledat...d'insomni...de voler saber..

M'agrada tenir un llibre nou en les meves mans...i delectar-me fullejant els seus apunts escrits...

M'agraden les paraules ... parlades..en la veu..el matís..la beneiteria bella del dir...

TOTA AQUESTA EXPRESSIÓ...

PD:

En aquests dies he rebut uns premis que m'omplen d'alegria, aquest m'ho ha atorgat la meva amiga Marìa jesus , i al posso amb molt afecte.

---Com el premi és un Homenatge a l'Amistat, vull dedicar-lo a tots els meus amics que fan que els meus dies siguin molt millors .Moltes gràcies María Jesús per aquest premi.

Premi amics per sempre a:

Arteypico

boira
carme fortià
carme.r
clint
Deja-vie
estripanits
jo mateix
jo mateixa
la veïna del pis de sota
lluna
M.Teresa
marina
martona
mossèn
nuestras vidas
núr
palito
patry
Recomenzar
shadow
striper
txell
Té la mà Maria
zel

No ho penso fer

2008-05-22T08:55:00.004+02:00

No hauria de fer tantes coses...

Com preocupar-me per allò que no deuria importar-me.

De que em serveixen els anys?, de que em serveix l'experiència? De res.

El meu fur intern segueix sent un imant per a aquestes coses que fan mal.

Aquestes coses que altres saben esquivar, que els patinen o que tan sols els freguen un poc l'ànima.

Tantes vegades m'agradaria ser com ells...

Encara que penso que seguir amb vida per estar tan buit no val la pena.

Moure'm entre ells com una autòmat més?

No, mai.

Em tragaré les meves llàgrimes dia sí i dia també, però tindré la certesa que el meu cor serveix per a alguna cosa més que per impulsar la sang del meu organisme.

POTSER

2008-05-20T08:55:00.000+02:00

Potser que quan se sent amor verdader un s'arrisqui a voler entendre'l

sense acceptar que les explicacions estan de mes.

Potser que sigui sol una notable decisió voluntària i Valenta.

Perquè estimar és una bogeria,és no pensar.

Ningú sap ,si et va a fer mal o et fara canviar.

Potser estimar no sigui alguna cosa que t'ocorre realment.

Sinó conforma la mes bella fantasia que tu esculls per atendre i comprendre que en aquesta vida...

MAI ESTEM SOLS!!

m'agrada ser dona

2008-05-18T14:03:00.000+02:00

Ser dona, significa que una vegada al mes es pateixin dolors i molèsties,

significa que se'ns pagui menys per la mateixa tasca,

significa que engreixem mes fàcimentl i ens costa mes aprimar,

significa que si tenim la sort de tenir un fill ens canvía el cos d'una forma irreversible, i sinó patirem tots els mesos al diví botó, fins que un dia patirem perquè ja no patim més.

Ser dona significa que podem plorar tot el que volem, que podem tenir por, que podem ser les primeres en enterarnos que anem a ser mares , i les primeres en sentir-lo.

¿A que ve tot això? Que sempre escolto queixes del que és ser dona, i gairebé mai escolto a un home queixar-se de la seva condició. I penso, que ha de ser tan dolent no poder plorar quan ho necessitem, o poder reconèixer que es té por…

¿Perquè existeix en prototip de com ha de ser un home o com ha de ser una dona?

Soledat

2008-05-12T18:10:00.002+02:00

L'altre dia vaig escoltar a tv una notícia, una de tantes altres que se senten al cap del dia, però els dos presentadors del programa, a l'acabar de comptar-la, es van possar a reir i aquestes rialles m'han sacsejat l'ànima.
La notícia tractava que han trobat als Estats Units a un home que portava un any mort assegut enfront del seu televisor.
Curiosament, el televisor seguia funcionant.
A mi m'ha donat molta pena, pena pel pobre home mort.
Tot un any per descobrir-lo.
Ningú li havia trobat a faltar, a ningú li importava en aquest món. A ningú. Ni familiars, ni amics, ni veïns... Un pobre home que va sentir centenars d'emocions, com cadascun de nosaltres, que riuria en ocasions, que probablement es va enamorar una o més vegades al llarg de la seva vida, que ploraria la mort d'éssers estimats, que se sentiria entristit algunes vegades, altres pot ser que fora feliç... però a ningú li importava si estava viu o no, si seguia existint en aquest món en el qual tot el món té pressa.
Fins i tot per parar-se a pensar si està bé o malament riures d'una notícia així.
No et vaig conèixer, però només desitjo que trobis aquí l'ànima amiga que et va faltar aquí.
Que descansis en pau.

PD:

M'han atorgat dos premis (aquest no deu de ser un bloc molt dolent)

El Premio al Blog Brillante i El Premio al Blog Amigable , concedit perMaria Jesus :
Gràcies, estimada amiga per aquesta nominació i gràcies també per mostrar-nos els teus excel·lents treballs.
Aquesta nominació implica al seu torn el reconeixement per la meva part a altres blocs considerats per mi d'excel·lents. a Moltes gràcies Maria Jesus per recordar-te del mi. I ara em toca a mi concedir aquets premis a ...

jo mateix
la veïna del pis de sota
M.Teresa
lluna
Arteypico
marina
martona
núr
patry
Recomenzar
txell
zel
boira
carme fortià
carme.r

Set vides

2008-05-06T13:52:00.000+02:00

No és que sigui una gata (no, ho sento per desil·lusionar a totes aquestes ments pervertides)

però moltes vegades sento que viure una vida m'és insuficient,

sento la necessitat de viure moltes i cadascuna amb diferents metes i ideals.

Seria una ecologista extremista, lligada a un arbre per evitar que ho talin, o netejar pingüins plens de petroli.

Seria l' executiva frívola, que fa negocis sense parar, i que guanya diners de la mateixa manera.

Seria Motxillera, sense lloc fix, sense llar, cada dia prendria un tren diferent que m'allunyés d'on sóc. (Tren = mitjà de transport preferit).

Seria la mare perfecta, aquestes que viuen per a i per la seva família, aquestes que fan menjar casolà.

Seria prostituta, cobraria si si, per veure quant valc, quant són capaços de pagar pels meus serveis.

Seria una dona dedicada la seva vida a donar, a lliurar, una d'aquelles que ningú nomena, les que realment renten els peus als pobres.

Seria una actriu, seria una forma d'aconseguir les altres vides, però hauria de superar la vergonya…

En fi no se el que seria…

crec que encara tinc temps de decidir, havera si , que per tant decidir el que vull ser , em quedi sense SER.

La caixa

2008-05-04T13:32:00.000+02:00

En una ocasió un home va castigar la seva petita nena de 3 anys per desaprofitar un rotllo de paper d'embolcall daurat.

Els diners eren escassos en aquests dies pel que va explotar en fúria, quan va veure a la nena intentant embolicar una caixa per posar-la sota de l'arbre de nadal.

Mes no obstant això, la nena li va portar el regal al seu pare el dia següent i va dir: ‘”Això és per a tu, Pare estimat'”.

Es va sentir avergonyit de la seva reacció de fúria, però va tornar a explotar quan va veure que la caixa estava buida. Llavors li va tornar a cridar dient:

«¿Que no saps que quan dónes un regal a algú se suposa que hi ha d'haver alguna cosa endins?» La petitona va mira cap a dalt amb llàgrimes als ulls i va dir: «Oh pare, no està buida, jo vaig bufar petons endins de la caixa, tots per a tu, pare». El pare es va sentir morir va posar els seus braços al voltant de la seva nena i li va suplicar que ho perdonés.

Conta la història que aquell home va guardar aquesta caixa daurada prop del seu llit per anys i sempre que se sentia ensorrat, ell prenia de la caixa un petó imaginari i recordava l'amor que la seva nena havia posat aquí.

Segur que cadascun de nosaltres hem rebut un recipient daurat, Ple d'amor incondicional i petons dels nostres fills, amics, família .....

Ningú podria tenir una propietat o possessió més bonica que aquesta.

Per si de cas algú no l'ha rebut jo us dono una per a cadascun de vosaltres

IOGA

2008-04-30T13:01:00.000+02:00

Aquest matí he trobat una notícia en la qual diuen que aquesta és l'última tècnica, en USA per prevenir i eliminar arrugues.

Res d'operacions, ni de botox, es tracta del IOGA FACIAL.

Al·lucinant, la tècnica consisteix a posar-te davant d'un mirall (almenys al principi) i començar a posar cares... (com la noia de l'anunci de crema facial masculina...).

Es basa en els mateixos principis que el ioga normal, segons el qual si s'exerciten els músculs, aquests es tonifiquen, per la qual cosa s'aconsegueix una cara sense arrugues.

Jo no sé si funcionarà, però estic per intentar-ho...

A algú li ha funcionat aquesta excepcional tècnica? fins i tot existeixen diversos llibres sobre això.

Me'n vaig a comprar un...

El que canvien els temps

2008-04-29T16:13:00.002+02:00

Doncs sí, els temps canvien que és una pena...

perquè abans la gent es curraba més les felicitacions de Nadal, d'aniversari,les cartes romantiques etc .

però ara donant-li a quatre tecles, assumpte arreglat.

Guanyem en tecnologia, guanyem en temps i s'escurcen les distàncies si volem, però allò tan bonic d'escriure a mà, deixar la teva empremta en el paper, impregnar una miqueta el paper amb el teu perfum, afegir algun detallet al sobre...

no sé, cadascun personalitzava la seva felicitació o carta i la feia única i amb tot l'afecte del món.

I encara que ara la intenció i l'afecte siguin els mateixos, és tot molt més fred.

Guanyem en tot el que he dit abans, però perdem en calidesa, en romanticisme, en...

El temps no corre ,vola

2008-04-27T16:19:00.000+02:00

A vegades em pregunto si hauré arribat a la meitat de la meva vida o si ja l'hauré traspassat de sobres... igual moro demà, dins d'uns mesos, qui ho sap.

El fet cert és que passen els anys tan ràpidament que cada vegada m'espanta més.

Quan ets nen o adolescent no penses en aquestes coses. Després arribes a una edat que comences a ser conscient de lo depressa que t'ha passat un any, després dos... i comences a donar-te compte que el temps no corre, vola.

I a mesura que passa més temps, pitjor.

Tinc la sensació que fa uns dies brindava amb els meus per l'any nou i a penes queda temps per omplir les copes i brindar de nou pel pròxim.

Em passa la vida a velocitat de vertigen. Em dóna temps a atrapar, tant petites com grans coses, les recol·lecto i les guardo en lo més profund del meu cor.

M'enfonso quan penso en totes les que se m'han caigut de les mans a l'intentar guardar-les, maleïda torpeza... o les que simplement no he tingut temps de recollir.

Passen els anys... la meva pell va atresorant els petons i carícies de l'home al qui estimo,de la meva filla ,ser al qual vaig donar vida, dels meus altres éssers estimats... tan sols per això ja val la pena viure.

Però succeeix tot tan ràpid...

Espelmes

2008-04-23T13:58:00.000+02:00

A vegades comparo les vides de la gent amb espelmes que se'n van fonent miqueta a miqueta, però no estancades en un lloc, com qualsevol espelme recolzada sobre un portaespelmes, sinó en moviment, anant a la deriva... encara que totes tendeixen a dirigir-se al mateix punt.

Les imagino com aquestes espelmes que floten en els rius, entre pètals de flors, en algunes cerimònies.

Unes donen més llum, altres menys.

Tenen formes i colors diferents, són diferents, però la seva composició és la mateixa per a totes. Unes llisquen sense problemes. Altres van salvant obstacles, o arriben a aturar-se en alguns moments... encara que la majoria acaba aconseguint seguir a les altres.

Unes poques no ho aconsegueixen, queden varades fins que es fonen completament.

I algunes simplement s'apaguen per sempre pel camí.

La lluna

2008-04-22T13:00:00.006+02:00

La lluna és una dona, va i beu els vents, en les nits estrellades, al costat del seu amic l'estel.
El sol minva cada nit, la lluna ho eclipsa, li enganya en cada vesprejar, perquè en cada alba escapa.
La lluna surt amb aires de gitana, lluna d'amants, lluna de cantessis, lluna cascabelera de cara morena, de grans ulls fetillers.
La lluna és descarada per ser bonica, somia amb tu i es fa de dia en un altre llit, lluna de ningú, lluna de tots, lluna que parla d'amors i traïcions.
La lluna segueix el seu rumb, tu la segueixes i ella s'oculta, la seva llum t'embriaga i t'assossega, després et menteix i s'amaga.
La lluna té la seva amant, en cada vesprejar s'eleva, fixant la seva mirada en tu, per després deixar-te peR ell.
Ella és , entremaliada , mentidera, creus que t'estima i es riu de tu, al cap i a la fi la lluna és....... .

PD:

Un altre dia d'alegria que em concedeix Internet i que m'ha arribat de la mà deMaria jesús al concedir-me aquest premi, el premi al "esfueszo femenino".

La veritat és que no sé si realment sóc mereixedora d'ell, però il·lusió en famolta.

Moltíssimes gràcies!

Les meves felicitacions, i la meva gratitud per les bons estones que em fan passar i per ser com són, a totes les premiades.

la veïna del pis de sota

zel

Un petonàs a tots!

Felicitats tata

2008-04-21T12:34:00.012+02:00

Cada vegada que penso en tu, em moro per dins.

M'ha dolgut tant no haver tingut l'ocasió d'acomiadar-me.

M'han quedat tantes i tantes coses per dir-te.

Em deixes tants records, tantes coses bones.

Els teus petons, les teves rialles,els teus consells,la teva carta de comiat, que la guardo com si fos el meu millor tresor,els teus perquè jo? , perquè a mi ?, que en ocasions jo no sàvia que contestar i després plorava en silenci.

M'has demostrat ser la persona mes valenta del món .

Has lluitat asta no poder més.

M'has donat ànims quan tu els necessitaves mes que jo. Gràcies per la teva sinceritat,el teva alegria , la teva espiritualitat que en tantes ocasions t'ha alludad, per la teva enegia i sobretot, gràcies per haver estat la meva germana.Per això et mereixes que jo i quants et van conèixer et portin en el seu cor, així viuràs per sempre .M'enorgulleix Haver estat la teva germana .et vull i sempre et voldré.

Moltes felicitats alla on siguis

t'estimo.

PD:

Mai vaig pensar que em donarien un premi i ja en porto uns cuants.

que estic fen malament?

La palito m'ha donat el premi al Bloc dorado,així que le rebut encantada. Gracies guapa

«Aquest premi significa unió, amistat, un pacte que estreny els llaços entre els que reben el premi. El color daurat significa saviesa, cledat d’idees i riquesa. Aquesta riquesa es tradueix en lletres, i tot allò que vulgueu, per a expressar les vostres emocions i punts de vista als vostres espais. El color blau significa pau, profunditat, immensitat. La simbologia emblemàtica és sinònim de distinció.»

Pel que sembla el premi cal donar-lo una vegada que ets premiada,però no podria escollir algun dels blocs i deixar altres,solament vull donar les gràcies a tots,perquè m'encanta passar-me pels vostres espais,em ric,m'assabento de novetats,de xafarderies...en fi estic entretinguda una bona estona que és del que es tracta,i la veritat, quan vaig començar amb això, no sàvia que habia tanta gent,ni tants espais,per mi és un plaer passar quan puc per cadascun dels vostres posts.aixi que m'agradaria premiar a tots el blocs que segueixo Gràcies per passar per aquí,un petonàs per a tots os deixo amb els premiats i que tingueu una BONA SETMANA

Alejandro
Arteypico
boira
carme fortià
carme.r
clint
Deja-vie
estripanits
gatot
jo mateix
jo mateixa
la veïna del pis de sota
las pilinguis
lluna
lovesick
Maria Jesus
marina
mossèn
nuestras vidas
núr
patry
rondaire
shadow
striper
txell
Té la mà Maria
zel

Abans

2008-04-19T14:29:00.000+02:00

Abans de parlar, escoltem.

Abans d'escriure, pensem.

Abans de gastar, guanyem.

Abans d'invertir, investiguem.

Abans de criticar, esperem.

Abans de pregar, perdonem.

Abans de rendir-nos, intentén-lo.

Abans de jubilar-nos, estalviem.

Abans de morir, donem.

PD:

Eseya m'ha regalat aquest ARBRE DE LA FELICITAT el qual és preciós en fa molta il·lusió. Moltíssimes gràcies guapa.

Ara yo li regalo a:

Alejandro
boira
carme fortià
carme.r
clint
Deja-vie
estripanits
gatot
jo mateix
jo mateixa
la veïna del pis de sota
lluna
lovesick
Maria Jesus
marina
mossèn
nuestras vidas
palito
patry
rondaire
shadow
striper
txell
Té la mà Maria
zel
núr

GRACIES

2008-04-14T19:48:00.005+02:00

Hola a tots estic súper enfeinada els meus germans i jo estem arreglant les escriptures del pis dels meus pares i si algun ho ha hagut de fer ja sap del que parlo papers i papers i mes papers i a més a més en la pelu vénen les comunions auxiliiiiiiiii i no tinc temps .
Us trobo a faltar en cuant pugui us visito ho prometo.

Ostres quina il·lusió!!
La Maria jesus m'ha donat un premi, que no se si mereixo, ja que el meu estil
no és res literari ni poètic, però si puc assegurar que surt de mi i de la passió que sento cada vegada que decideixo escriure.
Crec que és una bona oportunitat per premiar-nos i reconèixer-nos entre bloguers o entre “col·legues”, per mi té molt significat que la Maria Jesus valori el meu treball

Crec que es un premi molt personal perquè ve d'algú que sap el treball i la dedicació que se li ha de posar a aquests espais,que per cert jo hara mateix no tinc ni temps i on hem d'escollir blocs que d'una o una altra forma causen en nosaltres alguna reacció.Moltes gràcies guapa, avui mas fet treure un molt bon i gran somrriure!
He de triar a 15 blocs que consideri siguin mereixedors d'aquest premi .
Crec que tots os ho merèixe-ho aixi que un premi per tots els que es passegen per aqui.

Es busca una mare

2008-04-01T18:30:00.000+02:00

Per a aquest treball és indispensable:

Estar disposada a treballar 24 hores al dia,365 dies a l'any,No hi ha dies lliures ni vacances.

Requereix atenció total,Disposada a descobrir-se sense previ avís.

A donar tot, per l'afecte, atenció dedicació, amor i coneixement, sense esperar alguna cosa a canvi.

LA CANDIDATA HA DE TENIR:

Molta facilitat per comunicar-se

Sacrificar els seus gustos i preferències, així com el temps i diners que normalment utilitzaria en si mateixa, per a invertirlo en els seus fills.

Capacitat inesgotable per disciplinar i estimar.

Acceptar que un fill és prestat i s'haurà d'anar per fer la seva vida, lliure i independent. S'OFEREIX A LLARG TERMINI:

Afecte, bons moments i molt , molt amor i pot ser en algunes ocasions de gent desagraida una mica de gratitud per part del fill, i només; si aquest considera que la mare desenvolupa bé el seu treball.

Que és el que veus?

2008-03-25T21:06:00.001+01:00

Ets capaç de trobar els nou dofins en aquest dibuix? O al que estas veient es una altra cosa!

Recents investigacions van demostrar que els nens no poden identificar a la parella que està intimant perquè no tenen la ment associada a aquest escenari...

El que ells veuen són els nou dofins...

No obstant això, la resta de les ments, ja prou corruptes, el que se'ls fa realment difícil de veure a primera vista són els dofins...

Si et resulta difícil veure els dofins abans de sis segons, vol dir que el teu nivell de corrupció sobrepassa els límits recomanables.........

I que consti que si hi ha nou dofins....

caçar un somni

2008-03-19T20:00:00.001+01:00

Per favor, algú em pot explicar com caçar un somni?

És suficient amb allargar una mà i agafar-ho suaument? O és millor agafar-ho amb el cor?

Hem De córrer al darrere d'ell o esperar que s'acosti?

Atrapar un somni...Si fora possible...

Avui tancaria els ulls suaument i el somni vindria a mi, tinc tants somnis...

Però avui sé perfectament què demanar.

Alguna cosa que viu en mi des de fa pocs mesos el meu pare , la meva germana...

I si al tornar-los a obrir, el somni fos real.

Però, no és tan fàcil, Com caçar un somni?

Hi ha llegendes que parlen del caçasomnis, que serveix per atrapar els somnis dolents i deixar passar només els bons, em servirà?

ara, digueu-me, com caçaríeu vosaltres un somni?

PD:avui es celebra el dia del pare, m'agradaria molt poder felicitar al meu pare i poder agrair totes i cadascuna de les coses que va fer per mi, de totes i cadascuna de les grans coses que ha deixat en mi, de omplir-ho tot en afecte i abraçades que van quedar com en un buit des del dia de la seva partida, però suposo que així han de quedar, en el mes profund de la meva ànima on ell sempre estara.

I per descomptat vull felicitar a tots i cadascun dels pares que visiten el meu bloc,i a tots els peps i pepas.

Per als que estan a prop i els que estan lluny.

Per als més joves i els més veterans.

Per als guardaboscos i els més permissius.

Per als prims i els grasos.

Per als canosos i els pelats.

Per als que fan el rostit i els que només ho mengen.

Per a tots els qui són i seran papes i ídols sempre.

¡¡¡ FELIÇ DIA DEL PARE !!!

Bones vacances fins al dimarts que jo també me'n vaig

temps

2008-03-17T14:09:00.001+01:00

A aquest post li podria haver posat per títol la pregunta del milió,

quant dura un minut?60 segons.

Premi.

Però, sempre?.

A vegades, aquests seixanta segons semblen no passar mai,

altres vegades passen en un espetegar dels dits.

60 segons és molt temps o poc temps?,

depèn del moment?

En un minut es pot estimar, buscar, compartir, perdonar, esperar, creure, vèncer, ser…

Un minut per sentir la tristesa de la derrota, el fred de la soledat, l'ansietat en l'espera, l'alegria de la victòria…

En un minut es pot salvar una vida, conèixer un amic, incentivar a algú o desanimarlo…

Quantes vegades deixem passar només un minut per a després enpenedir-nos? però també

Quantes vegades recordem un minut que ens va fer feliços per hores, fins i tot dies?

Quantes bones notícies es poden donar en només un minut?

En un minut...

Estic malaltona...

2008-03-11T12:59:00.004+01:00

Hola, només aparec per aquí uns segons, els justos per dir-vos que aquests dies estic malalta,

tinc lumbago ,"no que estic vaga",es clar a la meva edad y no estic per fer cosses rares.

Em passo les hores estirada, amb la meva manteta electrica donant força caloreta a la esquena .

Estic feta un drap, no tinc forces ni d'asseure'm en l'ordinador. De fet, ara em torno al llit.

Sol desitjant que em donin els massatges, això si que en dona gust i en relaxa.

En quant reposi forces, us visito, ho prometo.

Fins aleshores, petons.

VOLDRIA

2008-03-06T19:23:00.002+01:00

Voldria sentir que sóc lliure,

que puc caminar sense temor que em mirin tal qual sóc… perquè ara no sóc...

!Voldria despullar-me de cap a peus, de l'interior a l'exterior...

Sentir-me despullada sense tants prejudicis, sense culpes, sense temor…

Despullar-me lliurement…

Ser egoista i no tenir cap remordiment, córrer sense rumb…

Despullar-me i sentir-me lliure, lliurement despullar la meva ànima...

Voldria...

Reflexió

2008-03-05T19:34:00.000+01:00

Reflexiona el meu cap…

L'única manera de saber qual és la decisió correcta, és sabent qual és l'errada…

Examinar l'altre camí, sense pors… i després sol es tracta de prendre la decisió…

Si el meu passat no em deixa satisfeta, he de recordar-lo com un fet des del qual cultivar-me…

I el futur, com una aventura per viure… mentre que en el present sóc l'aventura anterior a la futura en la que cometré els mateixos errors que en la passada…

cauré per tornar a intentar-ho… però ho intentare!!

Em concentro en els moments en el que aconsegueixo el que vull…

i aquesta força m'ajudarà a aconseguir el que em proposi…

La vida són rectes, un després d'un altre… sempre hi ha obstacles que passar, i és això justament, el que fa que la vida sigui interessant… córrer riscos!!

El món esta en les meves mans, sota els meus peus… i he de veure la transformació del present per viure els meus somnis…

Veig una nova història per a la meva vida, i crec en ella…

Un món tan gran… a vegades tan petit…

Pot alguna cosa tan petita com un sentiment, fer-te tan gran…?

Un somriure...

2008-03-03T19:43:00.000+01:00

No costa res, però dona molt,

enriqueix als qui la reben, sense empobrir als qui donen…

Ocorre en un obrir i tancar d'ulls, i el seu record dura a vegades per sempre…

Ningú és tan ric que pugui passar-se sense ella, i ningú tan pobre que no pugui enriquir pels seus beneficis.

Crea la felicitat a casa, encoratja la bona voluntat en els negocis, i és la contrasenya dels amics.

És descans per als cansats, llum per als decebuts, un raig de sol per als tristos, i el millor antídot contra les preocupacions.

Però no pot ser comprada, perduda, prestada o robada…

perquè és una cosa que no rendeix benefici a ningú llevat que sigui brindada espontània i gratuïtament.

Perquè ningú necessita tant un somriure com aquell a qui no li queda res que donar…

¡¡SOMRIU!!

Beuratge per viure cent anys

2008-03-01T18:23:00.004+01:00

INGREDIENTS

ESTIMAR: MOLTA CANTITAT I VARIETAT DE TOTES LES MANERES I FORMES POSSIBLES

RIURE : MOLT (sobretot d'un mateix)

MENJAR: POC (però de tot)

CAMINAR: SEMPRE (i sortir a passejar)

PRENDRE VI : AMB MODERACIÓ (i algun excés)

ANAR AL METGE: QUANTITAT NECEARIA(sempre et troben alguna cosa)

ELABORACIÓ

Netejar les pors, rebutjar prejudicis , deixar a una banda gelosia i els rancors, preservar al nen que hi ha en un, tallar finament i amb paciència, batre amb energia, saltar amb coratge, afegir generositat, pastar amb les mans, portar el desig a punt d'ebullició.

Ratllar una mica de bogeria, condimentar amb la vida interior i perfumar amb amics, lligar amb el treball i la diversió i despres deixar reposar.

Es pot acompanyar amb música i/o nens, decorar amb bon humor i servir amb alegria.

EM SEMBLA UNA MICA SIMPLE AQUESTA RECEPTA

PERQUE NO M'AJUDEU AFAGIR MES INGREDIENS ?

VINGA SERA UNA DE LES RECEPTES MAGIQUES DELS SUPERBLOQUERS.

SEXE

2008-02-27T14:43:00.001+01:00

Què és el primer que se t'ha vingut a la cap al llegir "sexe"?

Ho mirem com ho mirem el sexe és principalment una necessitat biològica com animals que som. Doncs bé, aquí és on el camí es divideix i tant de bo fora només en dos.

Hi ha gent que ho veu brut, cosa típica de pertorbats i obscens;

hi ha gent que no pot viure sense ell que té una addicció que acaba sent un problema...o no...,

hi ha gent que ho embruta amb abusos i coses típiques de demenciados que sobren en aquest post i que a tots ens donen ganes de vomitar quan veiem en les notícies;

hi ha gent que es ven a canvi de sexe i hi ha gent que controla el sexe com si fos el seu negoci;

hi ha gent que espera durant tota una vida que arribi el seu moment i desfullin la seva flor; molts practiquen sexe sols i uns altres acompanyats dos, tres, quatre... el sexe és una cosa que no té limitis...què faríem sense ell?...sense aquesta sensació que ens fa tocar el cel (quan el treball esta bén fet, clar)...

Com totes les activitats humanes, requereix aprenentatge i experiència.

En fi, que això és perquè el que no ho practiquin ho facin ,els que estiguin enganxats que segueixin que és molt sa i als que nomes parlen d'ell els dic que es deixin de tanta parauleta i a l'acció!

Ser prudent

2008-02-26T18:27:00.000+01:00

Es necessiten dos anys per aprendre a parlar i seixanta per aprendre a callar.

Si us plau, més prudència, si us plau, més silenci.

Una de les majors fonts generadores de violència és la imprudència.

Cal utilitzar una mica el pensament abans de fer-ho paraula, quan la paraula es fa verb el verb es fa acció i així, conseqüència.

Qui està al davant nostre? D'on ve? A quina cultura pertany? Podem fer mal amb les nostres paraules? si us plau! Més prudència, menys violència verbal ocasional...

No creieu que és millor semblar tonto per callar, que obrir la boca i confirmar-lo?.

Els llibres

2008-02-25T21:55:00.001+01:00

Després d'acabar un llibre, m'aixeco i busco a cadascun dels prestatges de la biblioteca un altre tresor que devorar.

Influïda pel meu estat d'ànim escullo un, un altre o rellegeixo aquelles fulles que em van provocar tant plaer.

Bella; unes vegades per la seva delicadesa i subtilitat, altres per un bany de contundència, valentia i opinió. Però mai trencadissa.

Així entra en mi a través dels meus ulls i em reconforta amb sol la seva presència inundant la meva sala de calma blanca.

Gairebé sense fer soroll llisca pel meu interior i m'eleva a altres escenaris únicament possibles en la imaginació.

Amb les paraules com a mitjà de transport vaig fent parades en el deliri, l'emoció, l'entusiasme, la il·lusió, el disbarat… dirigida per una força estranya que aconsegueix treure'm de la realitat i enriquir-me cada dia amb pàgines carregades d'enginy.

Un dia després d'un altre caic en les seves xarxes, desitjosa que m'abrigui, m'enredi entre les seves frases i m'enfonsi en un confortable llit de sensacions.

Des de quan...

2008-02-21T19:14:00.000+01:00

Fa quant vaig començar a viure de veritat?

gaudir, estimar, , córrer, transpirar, veure, abraçar-, abraçar-te, mirar al cel, escriure, pintar, tancar els ulls i ballar, vestir-me per a mi, desvestirme per ell, i tornar-me a desvestir, usar les meves mans per expressar, mirar i provocar, córrer sense rumb fix, mullar-me en la pluja, prendre un vi, dir-te en comptes de suposar, besar-te les parpelles humides, voler-me i aprendre a voler, fumar i deixar de fer-ho, viatjar immòbil, obrir-me al que vindrà...

Des de quan no ho he fet?

no ho se.

No fa molt de temps crec jo... no gaire i vull més!!!

AVUI VULL

2008-02-20T19:36:00.000+01:00

Vull fer l'amor amb tacte:

vull que ens toquem amb la mirada

vull que ens toquem amb les espurnes del cor,

que ens toquem amb el desig .

Que el teu desig sigui el meu,

Que el meu desig sigui el teu,

Que ens toquem amb la pell,

Que ens toquem amb el pensament...

Així vull que fem l'amor:

amb molt de tacte.

EL OCUPA DELS MEUS SOMNIS

2008-02-19T21:44:00.000+01:00

Sentiments trobats...Voler ser lliure,però lliurarte completament a un altre persona.

Li dono els meus pensaments, és un ocupa en els meus somnis i un convidat en els meus desitjos, quan desperto segueix aquí...

Lluito perquè no vull ser dependent, perquè no pot acompanyar-me cada dia, ni cada segon, he de ser forta.

Però són tan dolças les trovadas, tan forta la connexió i torna una altra vegada a visitar-me al doloros acomiat...

No puc evitar tornar a néixer quan està al meu costat i caure de nou quan veig que s'allunya.

AVUI ET DECLARO LA GUERRA

2008-02-18T22:22:00.001+01:00

Avui et declaro la meva guerra.

La guerra que ja coneixes, la de cada dia, la la nostra i d'amagat.

Avui jugarem a conquistar cada racó de la casa, tacarem d'erotisme la cuina, vessarem el desig pel dormitori ...i escamparem les nostres robes pel camí deixant empremta després de cada pas.

Lluitarem amb petons, variant la textura i la intensitat. Absorbint, mossegant, llepant... buscaré bloquejar els teus llavis i dominar la teva llengua.

Ens llançarem paraules maques, frases càlides que es clavin ben endins i alguna expressió picant que posi vermell les teves galtes i et faci abaixar la guàrdia.I si aconsegueixes amagar-te, et trobaré entre els llençols, et lligaré amb carícies sense deixar forat a la teva fugida i guanyaré la batalla.

Una vegada immòbil, et reptaré en un combat d'entremaliades pessigolles.Si encara queda alguna peça cobrint-te la pell, te l'arrencaré deixant-te indefens amb sol el teu cos com arma.

Amb els teus estratagemes, els teus gestos, el teu fregament, el teu recorregut, la teva pressió... aconseguiràs al fi detenir-me i em tornaré vulnerable als teus atacs. Llavors, com cada dia confesarás que vas fingir per permetre'm avançar fins aquí i em rendiré davant el teu somriure mentre ganes.

I sempre menysprearem les altres guerres.

Les injustes, les doloroses, les que destrueixen, les menyspreables.

Les altres no, sol la nostra !

Quan miro el cel

2008-02-15T22:41:00.000+01:00

Recordo una nit de nena que estava de vacances amb els meus pares.

Vam anar a la platja i el meu pare em va dir 'tanca els ulls'. Mai oblidaré quan els vaig obrir.Tot era perfecte.

Em sentia protejida, el cel semblava un tel fosc, foradat per milions de llums.

El meu pare que en els seus temps mossos va ser nevegant em va ensenyar les constel·lacions i totes les estrelles i per primera vegada, estava callada. Ara quan necessito relaxar-me, miro el cel.

Suposo que ho faig perquè en algun moment fent això vaig ser immensament feliç.

El meu secret

2008-02-14T22:16:00.001+01:00

Amago sempre els meus plans en una capsa de música.

Cada matí obro la caixa per escoltar aquesta bella melodia que m'invita a començar el dia.

Contemplo al més entremaliat dels meus plans que intenta separar cadascun dels seus cabells, enredats entre les notes musicals, mentre es mostra dansaire davant els meus ulls esperant que la il·lusió m'abraci i inventi mil maneres de portar-ho a terme.

Permeto que la calma entre per les finestres per evitar que es vessin més plans.

Vaig aprendre que massa propòsits ballant al mateix temps en un sol dia es converteixen en una barreja d'ansietat i aclaparament que sol espantar a la satisfacció impedint que s'acosti al meu amagatall.

Somio que la bona sort aparegui, acariciï el meu esforç i que a poc a poc aquests plans vagin adquirint forma de realitat.

Els sons de l'amor

2008-02-13T16:28:00.000+01:00

L'amor, es ple de missatges i sons muts....

Una pausa per a una mirada.

El xoc de la pell d'un contra la de l'altre.

El suau xiuxiueig d'una carícia.

Gotes de suor relliscant pel cos.

Empassar saliva després d'humitejar-se els llavis.

Entrellaçar els dits pel cabell.

Escoltar els llavis separant-se després d'un petó.

Sentir la respiració en l'orella.

Silencis, sons, missatges d'amor........

I aquí va un altre premi

2008-02-12T16:31:00.000+01:00

Eseya, aquesta dona encantadora que escriu de meravella, m'ha concedit aquest premi.

M'ha fet molta il·lusió. I si bé Eseya té els seus bons motius per a otorgármel, jo no acabo de veure'm el mèrit...

En qualsevol cas, desitgo aprofitar la circumstància que aquest gest d'Eseya em brindar per fer públic que aquest bloc - que va començar nostàlgic i mandrós - m'està reportant una infinitat de bons moments, ja que gràcies a ell estic coneixent a persones meravelloses, intel·ligents, crítiques, divertides, profundes, compromeses...I com un bloc no té sentit ni raó de ser si no és llegit per altres ments, permeteu-me que dediqui aquest premi a tots aquells que us passeu per aquí sovint, de tant en tant, gairebé mai o potser en un futur.

Gràcies a tots per ajudar-me a créixer.

He d'elegir 5 bloc que m'agradin.

La veritat que em resulta molt difícil perquè he visitat tants llocs que tots mereixen premi. Però he d'elegir 5 així que aquí van:

Perquè som humans

2008-02-11T20:33:00.000+01:00

S'ens va fer un favor fent-nos humans?.

Alguna vegada m'ho pregunto. Els animals irracionals mai s'interroguen pel sentit de la seva vida, no els preocupa el per que de la seva existència.

A nosaltres, sí; de la mateixa manera que temem la mort.

A l'animal irracional, no el preocupa saber; per contra, nosaltres ens sentim sempre incomplets. Ens adonem que podem aprendre fins a l'últim moment. No només ens ocupem de "viure"; potser viure sigui només el present.

Si a un cadell ho separen de la seva mare, i al cap d'un temps ho tornen a ajuntar, no es comporta com si la reconegués.

Nosaltres, passi el temps que passi, sempre portem l'empremta de les persones que estimem; l'anhel de tornar a trobar-nos. Em faig la pregunta pel dolor. El el nostre no és només físic. Tenim afegit un més cru, el dolor de l'ànima.

Jo, prefereixo ser humana, malgrat que , a vegades, pugui sentir aquest tipus de turment.

no m'ho puc creure

2008-02-09T12:58:00.000+01:00

Que el món no està igualat per a homes i dones és una cosa que se sap, però quan t'assabentes de coses com aquestes que citaré a continuació, només cap esperar que aquest jou acabi com més aviat millor.

Tot és una espantosa realitat de certs països sobre les dones :

Aràbia Saudita : No poden sortir al carrer sense un home, ni tan sols per una urgència mèdica.

Camerun : No poden decidir si treballen o no, el marit ho fa per elles.

Índia : La violació dins del matrimoni no està penada per la llei.

Nigèria : El marit pot pegar a la dona. A més l'adulteri ( de la dona ) està penat amb la mort.....no així en el cas de l'home.

Líban : L'adulteri de la teva dona és un atenuant posat cas que l'assassinis.

Sudan : Està ordenat per llei que la dona deu obeir al marit.

Iemen : És obligatori per a les dones l'estar sempre disponibles per al sexe quan el seu marit ho requereixi.

Nepal : Perden l'herència quan es casen a favor del marit.

Pakistan : El seu testimoni en un tribunal només val la meitat que el testimoni d'un home.

Israel : No tenen dret a divorciar-se, els homes sí.

Algunes són verdaderament increibles si pensem que estic escrivint això en el 2008.........

Bon cap de setmana.

Superioritat?

2008-02-07T13:23:00.000+01:00

Hi ha motius per la qual els homes són superiors a les dones o això diuen.

Al llarg de la història són múltiples els exemples de superioritat contrastada en la que podem veure com el món està fet per i per a l'home (???)

He estat recopilant motius i aquí van cinc dels quals he trobat :

Motiu 1:...............................

Motiu 2:...............................

Motiu 3:...............................

Motiu 4:...............................

Motiu 5:...............................

Crec que són suficientemenete explícits, tinc molts més, però per a què estendre'm.

Agrairé l'ajuda desinteressada dels meus lectors per trobar algun motiu més contundent que aquests.

P.D. Ho sento pels meus amics masclistes i encara més pels misògins però no puc escriure ni una sóla raó que justifiqui una superioritat de l'home sobre la dona, almenys jo no sé veure-la.

vull ser jo

2008-02-06T15:34:00.000+01:00

Avui he vist una persona de sexe indefinible.

Era un home/dona de poca talla, al començament, probablement, del seu pas definitiu a un sol sexe fisicamente parlant.

El seu cos semblava el d'una dona menuda, sinó fora per les faccions encara endurides d'home, amanides amb unes restes de barba i bigoti delators.

Probablement va iniciar el seu peregrinar d'un sexe a un altre no fa massa temps.

Deu ser molt dur per a aquestes persones el sentir que el seu cos no reflecteix el que són.

La incomprensió, el rebuig, la burla......tot això sol ser una constant en la seva vida.

Em pregunto quan un home o una dona s'adonen de manera definitiva que no són el que el seu aspecte diu.

El despertar sexual no és la clau, doncs podrien entendre els seus gustos com emmarcats en l'homosexualitat o el lesbianisme, i aquesta és només una possibilitat sexual, que no serà igual en totes les persones amb aquest problema.

Perquè si es pot parlar de problema per a ells, aquest error en la concepció del seu cos.

Els més atrevits donen un pas endavant i lluiten per transformar el seu cos d'acord amb el que són, rebent una vegada més el rebuig en molts àmbits de la nostra societat "permissiva".

Qui no s'ha plantejat alguna vegada com seria la seva vida si hagués nascut amb l'altre sexe al qual té ?

Imaginar-te el que haguessis fet o faries sent dona/home al revés del que ets, també ajuda a entendre a l'altre sexe.

Sempre és positiu posar-se a la pell de l'altre per conèixer millor les seves reaccions.

El terrible és quan vius cada dia sense desitjar-ho dins de la pell de l'altre sexe, això és un càstig massa cruel de la naturalesa.Després ens queixem per ser lletjos, baixets o grassonets o, o , o , o .......massa us sense importància.

LA RATLLA

2008-02-05T14:39:00.000+01:00

Sona el despertador.

Ho sents, "5 minutets més...."Obres els ulls, "quina mandra...", mires l'hora......"déu !!! m'he quedat adormida.

A penes si tens el temps just per sortir de casa, així que poses el turbo. Micció, dutxa, desodorant, vestir-se i........AHHHHHHHHHHHHH !!!!!!!

Allà està, en la teva cara, travessant des del pòmul esquerre fins al llavi, una ratlla a causa del coixí.

Amb premeditació i traïdoria, sense avís previ, amb mala llet en definitiva.

Saps que només és qüestió de temps el que vagi desapareixent, però just avui no tens aquest temps.I així, marcada qual reu apunt de ser portat a la forca, treus el valor suficient per enfrontar-te al món amb la teva recent estrenada ratlla facial.

Ningú t'assenyalarà, ningú es riurà, però saps que et MIRARAN .

T'has trobat en l'altre costat alguna vegada per saber-ho?

UN PREMI?

2008-02-03T19:03:00.000+01:00

Ostres quina il·lusió!!

La patry m'ha donat un premi, que no se si mereixo, ja que el meu estil

no és res literari ni poètic, però si puc assegurar que surt de mi i de la passió que sento cada vegada que decideixo escriure.

Crec que és una bona oportunitat per premiar-nos i reconèixer-nos entre bloguers o entre “col·legues”, per mi té molt significat que la patry valori el meu treball i que al seu torn jo ho faci amb altres.

Crec que es un premi molt personal perquè ve d'algú que sap el treball i la dedicació que se li ha de posar a aquests espais, i on hem d'escollir blocs que d'una o una altra forma causen en nosaltres alguna reacció.Moltes gràcies patry, avui mas fet treure un molt bon i gran somrriure!
Aquest premi ha estat creat per Eseya http://arteypico.blogspot.com/

Les regles del premi són les següents:

Has de triar a 5 blocs que consideris siguin mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aporti a la comunitat bloguera, sense importar el seu idioma.

Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/autora i l'enllaç al seu bloc perquè tots ho visitin.

Cada premiat ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que ho ha premiat.

Premiat i premiador han d'exhibir l'enllaç d'Art i pic perquè tots sàpiguen l'origen d'aquest premi.

Exhibir aquestes regles.

Encara que tots os ho merèixe-ho a quí els deixo als cinc bloguers que crec mereixen el premi, perquè m'han fet pensar i sobretot perquè m'han fet actuar:

Rosa http://laveinadelpisdesota.blogspot.com/

Yo mateixahttp://diarijomateixa.blogspot.com/

Mosen http://confessionarimental.blogspot.com/

Striper http://dhistories.blogspot.com/

Té la mà Maria http://telamamaria.blogspot.com/

Felicitats als premiats i molts petonassos als no premiats.

Us vull.

Encara...

2008-01-29T11:20:00.000+01:00

Encara que tots a l'uníson, no poguéssim tenir la mateixa meta, hi ha coses que es donen per assegudes, com els drets humans.

Aquest, per naturalesa, és el desig de la majoria; al menys dels quals tenen un bon estat de salut mental.

Hi ha maneres diferents per veure la mateixa cosa: Suposant les nostres diferències, es pot competir o, per contra, unir aquestes característiques diferents per compartir-les.

Crec que això últim és més enriquidor, doncs en la competència sempre hi ha un perdedor.

i és que ens deixem guanyar pels nostres egoismes, i per les enveges que neixen de la competència.

Sempre ens queda el no callar, i el no conformar-se amb el que no és just.

Ens queda la paraula i l'acció no violenta.